CONÈIXER ELS ARBRES I ELS BOSCOS DE LES ILLES BALEARS (1)

Les Balears estan enclavades en una regió climàtica, la mediterrània, de vocació fonamentalment forestal: l’alzinar és el bosc per antonomàsia a Mallorca i Menorca, els pinars tenen una importància enorme des de fa mil·lennis, i no podem oblidar els ullastrars i els savinars, que constitueixen ecosistemes forestals molt rellevants. Conèixer i apreciar els boscos i els arbres de les Illes és obligat per a qualsevol persona sensible als valors de la natura.

ELS BOSCOS DOMINANTS: PINARS I ALZINARS

Molta gent queda sorpresa quan sap que a les Balears hi ha quasi vint espècies d’arbres silvestres: tots coneixem el pi, l’alzina, l’ullastre i la savina, però la gent urbana tendrà dificultats per esmentar mitja dotzena més d’espècies, i probablement no ha sentit parlar mai de les més rares, alguna de les quals té a les illes efectius molt reduïts.

L’autèntic rei dels arbres de les Balears és el pi. El clima i el terreny li són perfectes, i tant s’adapta a l’aridesa dels arenals marítims, on el vent l’esculpeix en formes ajagudes (els pins barraquers), com a les garrigues, les faldes de muntanya i els rocams més inhòspits. Pot créixer aïlladament tot penjat de penyals abruptes, o bé formar masses d’una densitat impenetrable. La seva potència per envair conreus descuidats (i, en especial, els olivars de la Serra de Tramuntana) li fa perdre l’estimació dels pagesos, però, en canvi, el seu prestigi entre poetes i pintors és prova del seu valor cultural. Com és sabut, el nom de Pitiüses que els grecs donaren a Eivissa i Formentera prové de l’abundància extraordinària de l’espècie en aquestes illes, però tampoc podem imaginar Mallorca i Menorca sense pinars. Erròniament, un temps alguns el consideraren no natiu, però els estudis de pol·len fòssil han demostrat la seva abundor a les Balears abans de l’arribada dels humans.

Els alzinars mallorquins i menorquins són els boscos de més prestigi: atapeïts i ombrívols, generen un microclima més suau que el dels pinars, acumulen considerables quantitats d’humus i constitueixen la vegetació més desenvolupada en equilibri amb les condicions ambientals de la major part de les dues illes majors, el que els botànics anomenen clímax. L’alzinar baleàric, amb diverses espècies de plantes bulboses i alguns endemismes, és reconegut com a singular pels botànics, i en condicions naturals cobriria la major part de l’interior de Mallorca i de Menorca.

A més, cal destacar que hi ha una certa diversitat taxonòmica entre els pins i les alzines de les Balears.

ULLASTRARS I SAVINARS, LA MARCA MEDITERRÀNIA

Un bosc autòcton que ha resultat molt transformat per l’ésser humà és l’ullastrar. Se suposa que, sense transformació humana, ullastres i mates formaven masses denses i de quatre o cinc metres d’altura, amb nombroses plantes enfiladisses i un sotabosc molt divers, fins i tot més que l’alzinar. Els ullastrars que no foren talats varen ser molt esclarissats, i proveïren fusta de gran duresa i qualitat i amb usos molt diversos. Avui, de molts d’aquests ullastrars només en queden bardisses o redols a fons de barrancs o comellars favorables, però constitueixen un testimoni preciós de com va ser la vegetació forestal de les zones on la humitat no era suficient per als alzinars.

Però els boscos són molt més diversos. Allà on la proximitat a la mar imposa condicions ecològiques particulars o el microclima local és més àrid, tenen un paper important savines i ginebrons, que poden conviure amb els pins. Els savinars són especialment característics de gran part de les pitiüses, on es conserven exemplars de savina de grans dimensions. Quant als ginebrons, l’única bosquina gairebé testimonial que es conserva a Balears és a la franja dunar del Parc de s’Albufera; aquesta vegetació es desenvolupa en sòls arenosos profunds, i antany va existir a l’Arenal de Palma, on no en queda cap exemplar.

BOSCOS TESTIMONIALS

També tenim ecosistemes forestals molt locals, amb una reduïda presència, però amb un significat ecològic especial: les vores de torrent i llocs humits són poblats per boscos de ribera, on polls, oms i fleixos integren uns ecosistemes quasi lineals, particulars i d’alta diversitat. Certament la seva difusió és limitada, i han estat històricament molt transformats per l’acció humana. Els tamarellars, els boscos de zones salabroses i de litoral, són un altre cas amb gran diversitat d’espècies.

No podem deixar d’esmentar els escassíssims testimonis dels boscos boreoalpins, que ocupen indrets molt concrets als cims més alts de la serra de Tramuntana: pomeres bordes, teixos, rotabocs, corners i alguns arbustos, tots propis de climes més freds, sobreviuen en els microclimes locals dels cims mallorquins. Aquestes espècies arribaren a Mallorca durant el Quaternari, i avui mantenen poblacions molt reduïdes però d’evident interès científic.

I tenim també espècies d’arbres que mai no arriben a formar boscos, ni tan sols testimonials: és el cas dels roures, reduïts a una sola localitat de Mallorca, algunes sureres escampades arreu dels sòls silícics menorquins o els escassíssims pinastres de Menorca, l’estudi genètic dels quals ha demostrat diferències amb els ibèrics. Finalment, no podem oblidar arbres introduïts i naturalitzats en èpoques molt antigues que s’han integrat en el paisatge, com és el cas de figueres (normalment arbustives, a penyals o parets), algun garrofer i ametler.

ARBUSTS QUE PODEN SER ARBRES

La distinció d’arbre i arbust no és estricta. Es consideren arbres els exemplars dominats per una soca única i de determinada altura. Tenim espècies que normalment són arbustives (absència de soca dominant, desenvolupament limitat), però que en certs casos adquireixen característiques plenament arbòries. Així passa amb algunes mates llentiscleres, alguns garballons que tenen fins a quatre i cinc metres d’altura, i fins i tot alguns llampúdols i boixos a la Serra de Tramuntana. Aquests individus vegetals, molts dels quals poden ser pluricentenaris, són mereixedors d’un respecte total.

(Aquesta informació ha estat bàsicament extreta del llibre «Arbres i boscos de les Illes Balears» publicat per la Conselleria de Medi Ambient i Territori. Seguirem a articles posteriors donant a conèixer més informacions i peculiaritats d’aquests elements imprescindibles de la Naturalesa Balear).