4 ESPAIS NATURALS PROTEGITS: 1. LES FONTS UFANES
4 ESPAIS NATURALS PROTEGITS: 1. LES FONTS UFANES
Written by Dragonera magazine
julio 28, 2022
La protecció de la naturalesa de les Illes Balears està enguany de celebracions. Quatre espais naturals commemoren que fa vint-i-un anys que varen ser especialment protegits per les lleis. A més a més, s’ha complert, fa unes setmanes, els 31 anys de la declaració del Parc nacional maritimoterrestre de l’arxipèlag de Cabrera.
Són el Parc natural de la península de Llevant i les reserves naturals de cap Ferrutx i cap des Freu. El Parc natural de Ses Salines d’Eivissa i Formentera. La Reserva natural de S’Albufereta. El Monument natural de ses fonts Ufanes.
La protecció de la naturalesa de les Illes Balears està enguany de celebracions. Quatre espais naturals commemoren que fa vint-i-un anys que varen ser especialment protegits per les lleis.
1. MONUMENT NATURAL DE LES FONTS UFANES
Les fonts Ufanes són a Campanet, a la finca de Gabellí Petit, propera a l’ermita de Sant Miquel. La seva declaració com a Monument natural fou en el Decret 111/2001, de 31 d’agost (BOIB núm. 109, de l’11 de setembre de 2011)
Les Fonts Ufanes constitueixen un fenomen hidrogeològic natural únic a les Illes Balears. Són surgències intermitents que brollen de manera difusa, molt potent i sobtada, després de l’acumulació de pluja suficient en el massís del puig Tomir i els seus voltants.
L’aigua de les Ufanes prové de la pluja que cau i s’infiltra en el subsòl. Una vegada s’infiltra, l’aigua s’acumula en un aqüífer per davall del qual hi ha matèries poc permeables. Quan les pluges són intenses i contínues, la capacitat de l’aqüífer es veu sobrepassada i l’aigua s’obre camí fins a la superfície, brollant de manera violenta a través de les surgències que hi ha a la zona inferior de la finca de Gabellí Petit.
Els cabals poden passar de 0 a 3 m³ / segon en qüestió de minuts, en el cas de circumstàncies normals, i inclús arriben als 100 m³ / segon quan es produeixen episodis excepcionals. El volum anual mitjà de les fonts és de 10 a 12 hm³. Tota aquesta aigua corre pel torrent de Teló, es junta amb la d’altres fonts de la zona i arriba al torrent de Sant Miquel. A partir d’aquí segueix plàcidament el seu camí fins al Pla de Sa Pobla i travessa camps de cultiu fins a arribar a s’Albufera, on l’aigua pareix que quasi es detén, el paissatge varia i s’omple de canyissars i canals, abans de desembocar a la mar.
L’aigua de les Fonts Ufanes prové de la pluja que cau en el massís muntanyenc del Puig Tomir i els seus voltants, que s’infiltra en el subsol i s’acumula en un aqüífer per sota del qual hi ha materials poc permeables
Les fonts Ufanes són a Campanet, a la finca de Gabellí Petit, propera a l’ermita de Sant Miquel. La seva declaració com a Monument natural fou en el Decret 111/2001, de 31 d’agost (BOIB núm. 109, de l’11 de setembre de 2011)
Les Fonts Ufanes constitueixen un fenomen hidrogeològic natural únic a les Illes Balears. Són surgències intermitents que brollen de manera difusa, molt potent i sobtada, després de l’acumulació de pluja suficient en el massís del puig Tomir i els seus voltants.
L’aigua de les Ufanes prové de la pluja que cau i s’infiltra en el subsòl. Una vegada s’infiltra, l’aigua s’acumula en un aqüífer per davall del qual hi ha matèries poc permeables.
Quan les pluges són intenses i contínues, la capacitat de l’aqüífer es veu sobrepassada i l’aigua s’obre camí fins a la superfície, brollant de manera violenta a través de les surgències que hi ha a la zona inferior de la finca de Gabellí Petit.
Els cabals poden passar de 0 a 3 m³ / segon en qüestió de minuts, en el cas de circumstàncies normals, i inclús arriben als 100 m³ / segon quan es produeixen episodis excepcionals. El volum anual mitjà de les fonts és de 10 a 12 hm³. Tota aquesta aigua corre pel torrent de Teló, es junta amb la d’altres fonts de la zona i arriba al torrent de Sant Miquel. A partir d’aquí segueix plàcidament el seu camí fins al Pla de Sa Pobla i travessa camps de cultiu fins a arribar a s’Albufera, on l’aigua pareix que quasi es detén, el paissatge varia i s’omple de canyissars i canals, abans de desembocar a la mar.
Curabitur at nunc in arcu consectetur fermentum tincidunt et eros. Suspendisse elementum enim justo, sit amet commodo sapien sagittis id. Morbi vel nisi cursus eros ultrices suscipit et sit amet augue. In dapibus sapien dolor, id faucibus velit maximus vel. Nunc sed sem suscipit, tempus purus sit amet, pulvinar odio. Phasellus sit amet ultricies leo.
Sed feugiat rutrum tellus vitae mollis. Vivamus pharetra turpis in ullamcorper ultrices. Cras elit enim, euismod eget posuere ut, accumsan vel tellus. Proin auctor, leo sed commodo sollicitudin, nulla dui consectetur quam, id tempor massa est quis sem. Nunc ultrices augue eget elit tincidunt convallis. Suspendisse aliquam, nisi sed malesuada suscipit, ipsum neque cursus erat, sit amet finibus ipsum nisi id justo.
Fusce efficitur, eros a bibendum bibendum, risus diam malesuada ex, ac dignissim est est ac enim. Vivamus in nisl et nunc bibendum faucibus. Maecenas id molestie lorem.
Written by Dragonera magazine
Més Articles
Relacionats
EL FLAMENC I L’ANNERA BLANCA LES DUES AUS MIGRATORIES MÉS OBSERVADES EN ES TRENC
Segons un important estudi presentat aquests dies, les dues aus migratòries més observades, durant un seguiment a càrrec del GOB que ha albirat més de 13.000 exemplars d’aus de 95 espècies diferents, el flamenc (Phoenicopterus roseus) i l’ànnera blanca (Tadorna tadorna) són les aus migratòries més freqüents del Parc Natural marítim-terrestre Es Trenc- Salobrar de Campos.L’estudi d’avifauna en aquest espai protegit posa en relleu la importància del Parc Natural en les rutes migratòries de diverses espècies i evidencia la connectivitat ecològica de l’espai natural protegit amb el continent africà.
PER QUÈ LES FULLES CANVIEN DE COLOR A LA TARDOR?
Les plantes no només canvien de color a la tardor, sinó a l’època de l’any en què entren el seu repòs vegetatiu. Diem això, perquè hi ha plantes que entren en aquest repòs durant l’estiu i també canvien la coloració de les seves fulles, però és cert que és a la tardor quan es produeix el canvi més espectacular en els arbustos i arbres de fulla caduca.
AMPLIACIÓ DEL PARC NATURAL DE LLEVANT EL PRIMER TRIMESTRE DE 2023
L’ampliació del Parc Natural de LLevant serà una realitat el primer trimestre de 2023, així ens ho indiquen fonts de la Conselleria de Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears. D’aquesta manera, l’ampliació del Parc Natural de la península de Llevant multiplicarà per deu l’extensió protegida, que passarà de les 1.658 hectàrees actuals a les 17.112 hectàrees, és a dir 15.454 més. D’aquestes, 10.918 corresponen a superfície terrestre i 6.194 a superfície marina.
Follow Us
Join
Subscriu-te per ampliar…
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Aenean scelerisque suscipit condimentum. Vestibulum in scelerisque eros. Fusce sed massa vel sem commodo.
