Día: 3 de noviembre de 2022

L’any 1918 l’arquitecte Guillem Reynés féu una descripció molt clara i concisa de la tipologia modèlica del casal ciutadà amb pati: “Un portal de mig punt dóna entrada a un vestíbul espaiós amb un pati central des d’on arrenca l’escala. Amb lleugeres variants, les crugies que envolten els patis es troben sostingudes per arcs; i en la disposició de les escales, d’una gran varietat dins la unitat de criteri, és tema obligat la indispensable galeria del replà que dóna entrada al pis amb una porta a cada costat. … Un entresòl per a estudis i un porxo per a traster i estenedor completen els serveis dels nostres palauets. És sempre la mateixa tradició romana al voltant d’un pati”.

Palma, centre neuràlgic del Regne de Mallorca, tingué de la mà de Jaume II un dels seus moments d’esplendor, tant social, econòmic com constructiu, on ens deixa obres que arriben fins als nostres dies com arbres que han arrelat tan profundament en la ciutat, que no hi ha foto o postal on no aparegui algun d’ aquest elements. Parlem de l’Almudaina, la Seu de Mallorca i el Castell de Bellver.

La ciutat romana de Palma es va situar en el mateix lloc que està enclava l’actual ciutat, a la barriada que actualment rodeja la Seu de la Ciutat, per un recinte emmurallat. Però no tan sols portes en dins va créixer la ciutat, també en l’exterior de la murada, s’aixecà una zona habitada, on s’aparegueren unes troballes que possiblement s’identificaren amb el teatre de la ciutat, a més de restes d’un cementiri molt a prop de l’actual Convent de Santa Clara.