TURQUIA: DERVIXOS GIRÒVAGS (ISTANBUL)
Mevleví o Dervixos giròvags és una ordre (tariqa) de dervixos de Turquia, fundada pels deixebles del poeta sufí Jalal al-Din Muhammad Rumi en el segle XIII. El centre de l’ordre està en Konya (Turquia).
Es coneix també als mevleví com dervixos giradors o giròvags perquè tenen una cerimònia de dansa-meditació, anomenada Sema, que consisteix en una dansa masculina acompanyada per música de flauta i tambors. Els dansaires giren sobre si mateixos amb els braços estesos, simbolitzant «l’ascendència espiritual cap a la veritat, acompanyats per l’amor i alliberats totalment de l’ego». La cerimònia es va originar entre els místics de l’Índia i els sufís turcs. La Sema, com a cerimònia mevleví, va ser proclamada en 2005 i inscrita en 2008 en la Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco.
Els mevlevíes (de la veu àrab mawlana, mevlana en turc, «el nostre mestre», sobrenom de ar-Rumí) aconsegueixen l’èxtasi místic (uaÿd) en virtut de la dansa (sema), símbol del ball dels planetes. Els dervixos (del persa darwish: «visitador de portes») mevlevíes giren sobre si mateixos fins a aconseguir l’èxtasi. La dansa és acompanyada de flautes, atabales, tamborins, una espècie de violins anomenats kamanché i llaüts de masteler llarg com el saz turc. Aquesta tradició musical es va desenvolupar a través de la cerimònia maulawiyya anomenada Ain Sharif, que ha tingut compositors famosos com Mustafa Dede (1610-1675, Mustafa Itri (1640-1711) o el dervixo Alí Siraÿaní (m. 1714). Rumí va dir:
«El sema és l’adorn de l’ànima que ajuda a aquesta a descobrir l’amor, a experimentar l’esgarrifança de la trobada, a despullar-se dels vels i a sentir-se en presència de Déu»
Els Mevlevíes van ser una ordre sufí molt reconeguda dins de l’imperi otomà i entre ells va haver-hi diversos funcionaris governamentals d’importància dins del Califat. El centre de la seva religió va ser la ciutat de Konya a Turquia, on actualment descansen les restes de Rumi en una mesquita que ha estat convertida en museu. També existeix un monestir mevleví a Istanbul en la rodalia de la Torre de Gàlata. Els Mevlevíes van donar al món una sèrie de músics i poetes de gran nom, entre els quals destaquen Sheikh Ghalib, Ismail Ankaravi i Abdullah Sari.
L’ordre mevleví va ser prohibida a Turquia per Kemal Ataturk en 1923; però per als anys 1950, el govern es va adonar que la dansa dels dervixos era una bona atracció turística i va permetre novament als dervixos realitzar la seva cerimònia en Konya, en l’aniversari de la mort de Rumi. Avui dia els dervicxos es presenten regularment en els llocs d’atracció turística, inclosos festivals de música a l’estranger.
